EL DRET A LA HISTÒRIA CLÍNICA

Quan creiem que s’ha produït una negligència mèdica i/o hospitalària en la assistència que hem rebut nosaltres o els nostres familiars, el primer que hem de fer és demanar la història clínica completa.

L’art. 13 de la Llei 21/2000 del Parlament de Catalunya sobre els drets d’informació i l’autonomia del pacient estableix que aquest, té dret a accedir a tota la documentació de la seva història clínica i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren.

La majoria dels hospitals i centres d’assistència mèdica donen aquesta documentació sense cap problema però encara hi ha alguns que, incomplint la llei, es neguen a entregar-la o ho fan parcialment.

Si ens trobem en aquesta situació, hem de tornar a demanar-la de manera que quedi constància de la nostre petició i de la seva negativa, per exemple, amb un escrit que passi per registre i amb còpia per nosaltres o per burofax.

D’aquesta manera, si persisteix la negativa, es pot posar una denuncia a l’Agència Catalana de Protecció de Dades que imposarà una sanció al centre mèdic i/o hospitalari.

En qualsevol cas, també es pot sol·licitar judicialment en virtut de l’art. 256 5è.bis de la Llei d’Enjudiciament Civil.

El disposar de tota aquesta documentació és important per poder valorar la possible existència de mala praxis, tant des del punt de vista jurídic com des del punt de vista mèdic i posteriorment realitzar la demanda amb les màximes garanties d’èxit.

FINS LA SETMANA QUE VE.

Marga Martín Filgueira. Advocada