EL DRET A LA INFORMACIÓ
El dret a la informació que té tota persona en el àmbit de la seva salut ha estat abastament regulat pel legislador català.
Així, la Llei 21/00 de Catalunya i posteriorment, la Llei 25/10 de 29 de juliol del Llibre segon del Codi Civil de Catalunya estableixen que “tota persona té dret a rebre informació verídica, comprensible i adequada sobre qualsevol assistència que se li hagi de realitzar en l’àmbit de la salut”.
És a dir, els pacients tenen dret a conèixer la finalitat, naturalesa de la intervenció, així com els seus riscos i conseqüències per que només així podran donar el seu consentiment lliure i complet.
El Codi Civil de Catalunya estableix a més que el dret a la informació és directament exigible davant els tribunals de justícia.
Aquesta regulació ha estat recollida pels tribunals i així el Tribunal Suprem entén que és el pacient i no qui l’informa (el metge) qui ha de decidir que creu millor pels seus interessos relatius a la salut, podent elegir, rebutjar o demorar una teràpia pels riscos que comporta o inclús anar a un especialista o centre diferent.
La informació ha de contenir i per tant el consentiment s’ha de donar sabent les conseqüències rellevants de la intervenció, les contraindicacions, els riscos relacionats amb les circumstàncies personals del pacient i els riscos probables segons la experiència i coneixements científics.
Per tant, la falta d’informació implica una mala praxis mèdica.
Si visiteu la nostra pàgina web podeu trobar casos i sentencies que recullen el defecte de consentiment per falta d’informació.
FINS LA SETMANA QUE VE
Marga Martín Filgueira. Advocada