EL RETARD DIAGNÒSTIC

Una de les consultes que amb més freqüència ens realitzen és si es pot reclamar pel retard en el diagnòstic d’una malaltia (un càncer, un infart, un ictus….) i la resposta és que sí.

El retard en el diagnòstic es produeix principalment per que es minimitzen els símptomes que presenta el pacient (per part del metge no se li donen importància); per que no es fan les proves adequades o per que les que es fan, s’interpreten erròniament.

La jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que el metge té la obligació de realitzar totes les proves diagnòstiques necessàries atès l’estat de la ciència mèdica en cada moment i que, com que la salut és un dret fonamental de les persones, seran negligents els diagnòstics inadequats, incomplets, rutinaris o apressurats.

Una vegada tenim acreditat el retard en el diagnòstic per negligència mèdica, hem de argumentar que hauria passat si no s’hagués produït aquest retard.

Aquesta argumentació ens ha de portar a demostrar, dins del possible, que si s’hagués fet el diagnòstic correctament, no s’hauria produït la mort del pacient, o el pacient no hauria patit seqüeles o aquestes haurien estat de menor entitat.

Si mireu la nostre pàgina web veureu exemples amb les corresponents sentències, destacant el retard en el diagnòstic d’un càncer de pulmó perquè el radiòleg no va interpretar correctament les radiografies de tòrax, el retard en el diagnòstic d’un càncer de pell per que el dermatòleg va pensar que era una berruga i no va voler fer proves diagnòstiques o el retard en el diagnòstic d’un ictus per que el metge de capçalera va considerar que no era necessari visitar el pacient a casa seva.

FINS LA SETMANA QUE VE.

Marga Martín Filgueira.Advocada